Canvi de tren… Avui és 20 de febrer de 2020, avui mateix ha fet 13 anys que treballo al mateix lloc, però demà... serà especial, l'últim dia. La vida laboral, per molt que puguin dir les persones que es dediquen professionalment al tema, no deixa de ser un viatge en tren, comences a prop de casa i agafes el que et dóna la primera oportunitat d'avançar. A mida que fas camí, veus passar trens pels que t'interesses, o no, que t'ofereixen millors condicions, o no, que t'il·lusionen, o no,... i poc a poc vas canviant de tren quan creus que en aquell pots estar millor. I així he arribat fins aquí, després de més de 22 anys de vida laboral, canvio de tren. De l'actual, m'emporto records bons i no tan bons, 13 anys donen per molt i tots estaran a la motxilla, però el que més guardaré és el record d'un equip de persones, les que compartíem tasques, amb qui hem aconseguit “domesticar” la maquinària d'aquesta planta. Per aquest equip hi ha passat molta gent, quan vaig entrar n'érem una dotzena i en quedem cinc. Al final, com tot, es va acabar estabilitzant i hem aconseguit complir amb la nostra feina, molt per sobre del que ens han demanat mai, tot i que ja se sap, quan et dediques al manteniment, mai ho acabes de fer tot bé. I demà arribo a l'estació, baixo d'aquest tren i pujaré en un altre que encara no conec, coneixeré gent nova, noves formes de treballar, uns altres tipus de màquines,... en definitiva, un altre món ben diferent de l'actual i ple de coses per descobrir. Per sort, la motxilla va plena d'experiència que de ben segur, a aquestes alçades, serà el millor remei per la novetat. A més, la il·lusió amb la que hi vaig és com la d'un alumne d'institut just abans de començar la seva primera feina. Segur que anirà bé, molt bé, i podré explicar noves experiències als companys que deixaré demà, però que ho seran per sempre.